L'ocupació precària i l'atur tenen rostre de dona

Les dones són la viva imatge de totes les xacres que arrossega el mercat laboral espanyol: treballs d'escassa qualificació i poc productius, parcials i de temporada. En definitiva, precaris, i una taxa d'atur que doblega a l'europea. Un any més, continuem parlant del mateix problema: la bretxa de gènere en el treball i el sostre de cristall. Encara que després de la volta a la normalitat postpandèmia la clivella que separa a homes i dones en igualtat salarial i en llocs de responsabilitat ha représ la seua tendència decreixent, la desigualtat continua sent la norma en l'àmbit laboral i personal.

La bretxa salarial, segons les últimes dades de salaris de l'Enquesta de Població Activa (*EPA), va passar del 16,73% en 2021 al 15,70% en 2022 (1,03 punts menys). Des de 2018, primer Govern de Pedro Sánchez, la bretxa s'ha reduït un 25%, en passar del 20,95% al 15,70%, una rebaixa de 5,25 punts percentuals. Malgrat aquesta baixada, la xifra continua sent «inacceptable», reconeix el propi Executiu, que avança en paritat mitjançant polítiques com la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI), la limitació dels contractes temporals i l'equiparació i ampliació de la baixa per naixement, però ho fa lentament.

Altres fonts apunten a un escenari encara més fatídic. CSIF assegura que la bretxa salarial entre homes i dones ha pujat per primera vegada des de 2017. En concret, s'ha elevat un 0,02% entre 2021 i 2022, fins al 19,89%, la qual cosa es tradueix en què les dones treballen gratis 73 dies a l'any.

Al ritme actual es necessitaran 39 anys per a aconseguir la paritat de gènere en tots els àmbits, adverteix l'IV Índex ClosinGap. Segons les seues estimacions, la paritat se situa en el 64,9%, és a dir, encara queda un 35,1% de bretxa de gènere per tancar, una desigualtat que costa a Espanya 213.013 milions d'euros a l'any, la qual cosa equival al 15,8% del PIB de 2022. En el context de la UE, Espanya ocupa la setena posició en bretxa salarial.
Bretxa salarial UEBrecha salarial UETania NietoLa Raó

Tornant a les dades de la EPA, en 2022 les dones espanyoles van guanyar de mitjana 4.342,40 euros menys a l'any que els homes, amb salaris mitjans de 23.330,40 euros enfront dels 27.642 euros que van cobrar ells. A pesar que la bretxa es va reduir, ho va fer tan sols un punt, un efecte que es pot relacionar amb la pujada del SMI, que eixe any va augmentar 35 euros al mes respecte a 2021 (de 965 a 1.000 euros), una alça del 3,63%.

Això es deu al fet que dels quasi tres milions de treballadors que van cobrar com a màxim l'SMI, sis de cada 10 van ser dones i, per tant, la pujada els va beneficiar en grau més alt. No obstant això, CC *OO alerta que la capacitat del SMI de continuar reduint la bretxa salarial de gènere és «molt xicoteta» i a partir d'ara les reduccions pendents només podran aconseguir-se mitjançant mesures de paritat en les cures.

Els homes van tindre una major concentració relativa en salaris alts que les dones. Així, el 32,7% van ingressar 2.373,7 euros o més en 2022, enfront del 27,2% de les dones. En els salaris baixos va ocórrer el contrari. El 40% de les dones va tindre un salari inferior a 1.440,1 euros, enfront del 20,7% dels homes. En concret, segons l'última dada disponible de l'INE, el de 2021, el 25% de les dones van tindre ingressos salarials menors o iguals al SMI del moment (13.370 euros anuals) enfront del 10,7% d'homes.

Darrere d'aquests baixos salaris s'amaga una alta taxa de parcialitat. Segons la EPA del 4t trimestre de 2023, dels 2,87 milions de treballadors a temps parcial, 2,12 van ser dones, mentre només 748.300 van ser homes. És a dir, les dones espanyoles concentren el 73,87% dels contractes parcials i són unes de les treballadors europees que més pateixen aquesta xacra. Espanya se situa en el quart lloc de la UE en contractació parcial involuntària de dones, només per darrere de Grècia, Itàlia i Bulgària.

Les dones, a més d'ocupar llocs amb major grau de parcialitat, com els vinculats a la restauració, les cures i el comerç, continuen sacrificant la seua vida laboral en grau més alt que els homes en assumir més càrrega de cures en tindre fills. El percentatge de parcialitat augmenta en quatre punts en les dones amb fills. En el cas dels homes la diferència és al revés: és superior el treball a temps parcial en els homes sense fills.

Existeix una altra discriminació que engrandeix la desigualtat entre homes i dones: l'edat. Els treballadors de 25 a 34 anys cobren de mitjana un 19,50% per davall de la mitjana. Una dona entre 25 i 34 anys cobra 3.364,17 euros menys que els seus companys homes de la seua mateixa edat i 4.109,05 euros menys que la mitjana de les dones treballadores a Espanya, resultat d'una bretxa salarial del 15% respecte als treballadors homes de la seua edat i del 17,73% de bretxa que les separa de la mitjana nacional de dones, apunta UGT. *Gestha, per part seua, alerta d'un eixamplament de la bretxa amb l'augment de l'edat, arribant als 10.442 euros en empleades majors de 65 anys.

En parlar d'atur, elles també són les que més pateixen. Mentre en l'últim trimestre de 2023 la taxa d'atur dels homes va ser del 10,3%, la de les dones va ascendir al 13,36%, una bretxa de 3,06 punts que a penes s'ha reduït des de 2018. A tancament de 2023, dels 21,2 milions d'ocupats, 9,9 milions eren dones.

A conseqüència de tot això, les dones acaben cobrant pensions més baixes. La bretxa de gènere en la pensió de jubilació es va situar en 2023 en el 21,12%. Mentre que la pensió mitjana de les dones en les noves altes de jubilació va sumar 1.263,4 euros de mitjana al mes, la dels homes va ser de 1.601,77 euros, 338 menys.

A més, les dones es topen amb una barrera invisible, però molt real, que els impedeix arribar a llocs directius: el sostre de cristall. Encara que l'Administració va per davant de les grans empreses en aquesta matèria, ha fet passos arrere. L'INE recull que el percentatge de dones que ocupaven els òrgans superiors i alts càrrecs de l'Administració General de l'Estat va descendir en 2023 respecte a 2022 en quasi set punts, fins al 41,8%. Si comparem amb 2018, la taxa ha romàs pràcticament invariable (41,2%), encara que cal destacar que del 2017 al 2018 la incorporació de dones a alts càrrecs de l'Administració va créixer 12 punts i en els últims nou anys (2014, primera dada disponible) la presència femenina ha augmentat en 9,4 punts.

Quant a les dones en Consells d'Administració de les empreses de l'Ibex 35, en 2023 el percentatge va ser del 37,3%, una taxa 3,6 punts superior a la de l'any anterior. En els últims 10 anys la presència femenina ha augmentat en 23 punts. L'informe «*Women *in Business 2024» de Grant Thornton llança una dada encara més positiu en centrar la seua anàlisi en empreses de grandària intermèdia: les dones ocupen per primera vegada el 40% dels llocs directius a Espanya, la major taxa de la UE i set punts per damunt de la mitjana global.

Al desembre de 2023, el Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei de Representació Paritària en òrgans de decisió. La norma obliga al fet que cap sexe tinga un pes inferior al 40% en direccions d'empreses, membres del Govern, candidatures electorals i òrgans com el Tribunal Constitucional i paren aconseguir-lo dona un marge que oscil·la des de 2024 a 2028 en funció de l'organisme.

L'ocupació entre les dones amb discapacitat

L'ocupació entre les dones amb discapacitat va créixer en 2022 sis vegades menys que entre els homes, segons un informe de Randstad. L'anàlisi, elaborat amb dades del Imserso i l'INE en 2022, reflecteix que eixe any 21.000 persones amb discapacitat van aconseguir una ocupació. No obstant això, l'augment es va donar quasi exclusivament entre els homes, amb una taxa de creixement del 6,6% enfront del 0,7% entre les dones.