Anar al contingut principal

Tràmits i formes jurídiques

Si no tindré socis, Quin tipus de forma jurídica he d'adoptar?
Per als emprenedors que comencen amb pocs recursos és recomanable establir-se com autònom/empresari individual. Quan el negoci arranca, el millor és convertir-se en una Societat Limitada.


Quin nom tindria la meua empresa si sóc empresari autònom?
Els empresaris individuals utilitzen el seu propi nom i NIF per a facturar en els seus negocis, i els proveïdors els facturen de la mateixa manera. Sí que poden, si ho desitgen, obtindre un nom comercial, havent de realitzar els mateixos tràmits que si es tractaren de societats: assegurar-se que el nom triat no està sent utilitzat i 'reservar-lo' en el Registre Nacional de Patents i Marques.

Diferències entre el règim general de la seguretat social i el règim especial de treballadors autònoms

Cada vegada s'aproximen més, reduint les seues diferències, que, en l'actualitat, bàsicament són les següents:

El Règim d'autònoms no té desocupació en l'actualitat. Això suposa una menor cobertura, però també un menor cost (al voltant d'un 8% com mitjana sobre la base de cotització).
En el Règim General la base de cotització ve constituïda pel sou que percep el treballador, mentres que en el Règim d'autònoms és el propi autònom qui decidix la base de cotització i en conseqüència, les quotes que pagarà. Evidentment, a menor quota, menor cobertura, atés que la base de cotització serà el punt de partida per al càlcul de les diferents prestacions. Açò explica la generalització que els autònoms tinguen jubilacions més baixes que les d'alguns dels seus empleats: simplement han cotitzat d'acord amb bases inferiors a les corresponents als salaris que van pagar a eixos empleats.


Es pot constituir una societat sense aportar diners?
Sí. Podem aportar altres elements no dineraris, sempre que, efectivament, tinguen valor i siguen útils a l'activitat econòmica a desenrotllar. Estos elements hauran d'estar perfectament identificats en l'escriptura de constitució de la Societat, i el seu valor haurà de constar en la pròpia escriptura (encara que no cal que s'aportació factures, ni informes pericials, ni taxacions).

Del valor responen els socis que constituïxen la societat.


Com triar el nom de la societat?
El primer pas a l'hora de constituir una Societat és registrar el nom de la mateixa. Per a això, cal sol·licitar al Registre Mercantil central el certificat conforme el dit nom (o un altre de similar) no està prèviament registrat.

El tràmit de registre a realitzar permet que en cada sol·licitud s'incloguen tres noms distints per orde de preferència, perquè, en el cas que el primer siga rebutjat, s'intente registrar el segon i si no, el tercer.

Per a registrar el nom de la seua futura Societat, pot demanar com a primera opció el nom que en un principi haja triat, i com segona i tercera opció, el mateix nom seguit d'una o diverses paraules que el diferencien de noms iguals o pareguts ja registrats.

Cal triar bé les paraules que s'afigen ja que hi ha una sèrie de paraules que el Registre Mercantil no considera com a diferenciadores.

Pot consultar els criteris seguits pel Registre Mercantil per a concedir denominacions o la llista de paraules que no es consideren diferenciadores.

Un exemple de sol·licitud podria ser :

• 1a opció: DOM PASTA, S.L.
• 2a opció: DOM PASTA ALIMENTACIÓ, S.L.
• 3a opció: DOM PASTA DOLÇA I SALATS S.L.


Els socis i administradors de societats, han de donar-se d'alta en el règim especial dels treballadors autònoms de la seguretat social?
Estaran obligatòriament inclosos en el Règim Especial d'autònoms els que exercisquen les funcions de direcció i gerència que comporta l'exercici del càrrec de conseller o administrador, o presten altres servicis per a una societat mercantil capitalista, a títol lucratiu i de forma habitual, personal i directa, sempre que posseïsquen el control efectiu, directe o indirecte, d'aquella. S'entendrà, en tot cas, que es produïx tal circumstància, quan les accions o participacions del treballador suposen, almenys, la mitat del capital social.

Es presumirà, excepte prova en contra, que el treballador posseïx el control efectiu de la societat quan concórreguen algunes de les circumstàncies següents:

1r) Que, almenys, la mitat del capital de la societat per a la que preste els seus servicis estiga distribuït entre socis, amb els que convisca, i als que es trobe unit per vincle conjugal o de parentiu per consanguinitat, afinitat o adopció, fins al segon grau.
2n) Que la seua participació en el capital social siga igual o superior a la tercera part del mateix.
3r) Que la seua participació en el capital social siga igual o superior a la quarta part del mateix, si té atribuïdes funcions de direcció i gerència de la societat.

En els supòsits en què no concórreguen les circumstàncies anteriors, l'Administració podrà demostrar, per qualsevol mitjà de prova, que el treballador disposa del control efectiu de la societat.


Quina responsabilitat tenen els socis i els administradors de les societats?
Els socis no responen dels deutes de la societat: la seua funció és aportar un capital i reunir-se, almenys una vegada a l'any, per a controlar la marxa de la societat.

No obstant això, els Administradors gestionen la societat. Això vol dir que gestionen el capital que van posar els socis, i realitzen constantment activitats que poden comprometre interessos d'altres persones (clients, proveïdors, treballadors, etc.).

D'esta manera, els administradors han d'exercir el seu càrrec amb professionalitat. De no fer-ho així poden incórrer en responsabilitat personal i passar a respondre personalment dels deutes socials. Este és el sentit de, per exemple, l'article 105.5 de la Llei de Societats de Responsabilitat Limitada, que obliga els Administradors a convocar els socis per a decidir liquidar la societat si esta funciona malament i hi ha risc de no poder atendre els pagaments quan la societat comença a perdre el seu patrimoni per pèrdues.


Perquè se sol aconsellar els empresaris o als administradors de societats que facen separació de béns amb els seus cònjuges?
El règim econòmic matrimonial general és el de de guanys. Això vol dir que, quan es contrau matrimoni, cada cònjuge continua sent propietari dels béns que era titular. A partir del matrimoni, els guanys (i d'ací el nom de de guanys) que produïsca cada cònjuge seran propietat comuna del matrimoni. En este règim, la responsabilitat pels deutes de l'empresari serà la següent:

  • Els BÉNS PRIVATIUS de l'empresari responen en tot cas dels deutes de l'empresa.
  • Els BÉNS DE GUANYS GENERATS PER L'ACTIVITAT empresarial, responen, també, en tot cas.
  • ls RESTANTS BÉNS DE GUANYS responen dels deutes de l'empresa, llevat que l'altre cònjuge s'opose expressament a això, fent constar la seua oposició en el Registre Mercantil.
  • Els BÉNS PRIVATIUS de l'altre cònjuge, només respondran si el dit cònjuge així ho consent expressament fent constar el dit consentiment en el Registre Mercantil.

Este règim de responsabilitat dels béns de guanys és prou complex a l'hora de formalitzar l'oposició per part del cònjuge que no està d'acord en la responsabilitat general dels béns de guanys, així com a l'hora de delimitar què béns són de quina classe.

És per això que sovint s'opta per una solució més senzilla, consistent en, simplement, substituir el règim econòmic matrimonial de de guanys pel de separació de béns, la qual cosa poden fer els cònjuges en qualsevol moment en presència de notari atorgant capitulacions matrimonials. Amb això els béns generats per cada cònjuge després de contraure matrimoni pertanyen a qui els va generar, i els gastos comuns del matrimoni se suporten pels dos cònjuges d'acord amb les proporcions o sistema que en les pròpies capitulacions acorden.

Cal dir que tot el que hem comentat s'aplicarà també als Administradors de Societats quan adquirisquen responsabilitat personal pels deutes de la societat (en determinats casos de negligència), perquè l'Administrador respon com l'empresari, segons el Codi de Comerç.

No obstant això, a partir del 25 d'abril del 2008, amb l'entrada en vigor de la Llei 10/2007 de Règim Econòmic Matrimonial Valencià, els matrimonis que es contraguen quedaran acollits directament al règim econòmic matrimonial de separació de béns.


Hi ha un nombre mínim de socis per a constituir una societat?
Una sola persona pot constituir una societat. Esta es denominaria Societat Unipersonal i el soci seria l'administrador únic de la mateixa, aportant el 100% del capital social i sent responsable tant de drets com de les obligacions que originara la seua activitat.


És necessari que tots els socis treballen en l'empresa?
No cal; en les societats hi ha la possibilitat que algun dels socis aportació únicament diners a la mateixa, tenint participació en funció del que aporta tant en els beneficis com en les pèrdues que la societat genere al final de l'exercici. Estos socis s'anomenen socis capitalistes, distingint-se dels socis treballadors, que tenen a més, una relació laboral amb la seua pròpia empresa.


És convenient passar de ser empresari individual a fer una societat per raons fiscals?
Pot ser convenient si els beneficis són alts o si la xifra de facturació és elevada.

L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques és un impost progressiu que aplica un tipus ascendent conforme augmenta el benefici. D'esta manera, quan la renda disponible supera l'import de 25.800 euros, passem a tributar el 37% sobre l'excés de la dita xifra (fins a 25.800 euros hem pagat, com a màxim, el 28%), i passarem a tributar el 45% pel que excedisca de 45.000 euros.

L'Impost sobre Societats, en canvi, suposa un gravamen del 30% per la part del benefici compresa entre 0 i 90.151,81 euros, i del 35% per la part del benefici que excedisca de 90.151,81 euros (si l'empresa factura anualment menys de 5.000.000 euros).

Per això, quan l'empresari té rendes anuals superiors a 25.800 euros, li convé plantejar-se la creació d'una societat.

D'un altre costat, les societats i els empresaris o professionals que facturen una xifra anual superior a 600.000 euros han de portar una comptabilitat d'acord amb el Pla General de comptabilitat, el que exigix coneixements tecnicocomptables. Açò és un obstacle per a la creació de societats, perquè normalment suposarà un increment dels costos.

En conclusió, si els beneficis produïxen una renda disponible superior a 25.800 euros, o la facturació comença a ser elevada, hem de plantejar-nos la conveniència de crear una societat, presentant ja molt pocs dubtes l'interés de la seua creació quan la facturació anual supera els 600.000 euros.

 


Tràmits i formes jurídiques (75)