Espanya requerirà incorporar nous professionals en el mitjà termini per a aconseguir la transició energètica

L'informe alerta d'una demanda creixent de professionals qualificats en noves tecnologies energètiques i advoca per plans urgents de formació i atracció de talent per a cobrir una bretxa laboral crítica en els pròxims anys. 

En un context marcat per la volatilitat geopolítica i la necessitat urgent de reduir la dependència del gas fòssil, el país ha de treballar per a posicionar-se com a referent en la transició energètica per a no perdre el tren del lideratge del sector. Els projectes de gran escala, la digitalització de les xarxes i l'auge de comunitats energètiques locals marquen el nou model, on la intel·ligència artificial i l'emmagatzematge seran claus per a garantir l'estabilitat del sistema.

L'informe “Europa: Previsions davant un escenari de conflicte”, elaborat per l'Institut de Ciències de l'Ocupació i les Relacions Laborals (*ICER), destaca que la transformació del sector energètic s'ha convertit en un imperatiu estratègic per a Espanya. La inestabilitat geopolítica internacional actual obliga a Europa a redefinir el seu model energètic amb major urgència i, per a això, un dels grans reptes del sector és l'escassetat de talent tècnic especialitzat.

Segons l'informe, en un horitzó de només 3 a 5 anys, Espanya necessitarà la incorporació d'entre 3.900 i 5.650 nous professionals. No obstant això, la transició energètica exigeix noves competències, i moltes d'elles encara no estan integrades plenament en els actuals programes formatius. Així, ens els perfils que seran necessaris destaquen enginyers especialitzats en energies renovables, instal·ladors de tecnologies fotovoltaiques i eòliques, tècnics de manteniment d'infraestructures renovables, experts en regulació energètica i en emmagatzematge, perfils híbrids en tecnologia i sostenibilitat, experts en hidrogen verd i analistes de dades energètiques.

En concret, el gruix de la demanda de professionals es concentra en la producció d'energia, on s'estima que seran necessaris entre 2.400 i 3.400. En concret, es requeriran entre 1.500 i 2.000 enginyers en energia solar i eòlica, així com entre 400 i 600 experts en hidrogen verd per al desenvolupament d'infraestructures i processos productius. La resta dels perfils estan relacionats amb comercialització (800-1.200 professionals), estratègia i anàlisi (350-500) i sostenibilitat i compliment normatiu (350-500).

De tots ells, *ICER apunta als experts en hidrogen verd i emmagatzematge energètic com els perfils més difícils de cobrir, àrees emergents que requereixen una alta especialització tecnològica i que representen el 30-40% de les posicions crítiques; així com a analistes de dades avançades i *blockchain i perfils híbrids que combinen sostenibilitat i comercialització, per exemple, enginyers amb formació en normatives *ESG i habilitats comercials.

Per això, l'informe urgeix a desenvolupar estratègies de formació i requalificació que permeten anticipar-se a aquesta demanda creixent. A més, assenyala la necessitat d'atraure talent internacional i fomentar la mobilitat professional des d'altres sectors en reconversió.

“El panorama internacional actual obliga a accelerar la transició energètica. No obstant això, també ofereix a Espanya una oportunitat estratègica: posicionar-se com a referent europeu en energies netes, enfortint al mateix temps la seua competitivitat econòmica i la seua sobirania energètica”, assenyalen des de *ICER. “L'èxit d'aquest procés dependrà, en gran manera, de la capacitat d'anticipar-se a les necessitats de talent i de construir un model energètic just, resilient i alineat amb els nous equilibris globals”, afigen des de l'Institut.

Una transició forçada, però amb potencial de lideratge

Les tensions geopolítiques, el canvi d'Administració als Estats Units i l'impuls global cap a la sostenibilitat estan transformant tant la producció com la comercialització d'energia a Espanya. A més del creixement en renovables i tecnologies emergents, el sector de la comercialització *retail està evolucionant ràpidament a causa de la digitalització, la descentralització de la generació i l'apoderament dels consumidors. En aquest context, el sector energètic espanyol s'enfronta a un dels majors desafiaments de les últimes dècades.

No obstant això, Espanya parteix d'una posició privilegiada per a liderar aquesta nova etapa. El país ja ocupa un lloc destacat a Europa en energies renovables, especialment en solar i eòlica. Ara, l'impuls cap a tecnologies com l'hidrogen verd o la digitalització de les xarxes de distribució s'erigeix com a eix central d'una nova revolució energètica. A més, la incorporació d'intel·ligència artificial servirà per a optimitzar la gestió de xarxes, la descentralització de la generació i l'apoderament del consumidor, que constitueixen algunes de les claus del futur del sector.

Segons l'informe, es preveu un creixement significatiu de projectes de gran escala en renovables, amb especial atenció a noves instal·lacions fotovoltaiques i eòliques marines, així com a la consolidació de comunitats energètiques locals. No obstant això, aquesta evolució exigeix un esforç en formació d'especialitzada mitjançant la creació de programes enfocats en digitalització, sostenibilitat i tecnologies disruptives com el *blockchain; la col·laboració entre acadèmia i indústria per a la creació de màsters conjunts entre universitats i empreses energètiques i el foment de la R+D.

Així mateix, perquè la transició energètica siga possible, ICER apunta a la posada en marxa de polítiques d'incentiu per a captar talent internacional, com a experts en hidrogen i tecnologies avançades; i a l'adaptació al sector energètic de treballadors de sectors afins com IT i telecomunicacions.

Consulta la notícia original *AQUI