La Llei de suport als emprenedors i la seva internacionalització inclou, al Capítol II del Títol I, una nova figura, l'Emprenedor de Responsabilitat Limitada (ERL).

Fins ara les persones físiques que es constituïen com a autònom (empresari individual) responien davant dels deutes generats de la seva activitat amb la totalitat del seu patrimoni present i futur

Amb aquesta figura es pretén animar nombroses ?persones físiques? (emprenedors) que estan indecises a l'hora de crear el seu negoci i establir-se com a autònoms per desenvolupar una activitat econòmica empresarial o professional, sigui quina sigui la seva activitat, ja que constituir-se en aquesta nova figura evitarà que els possibles deutes que es derivin de l'activitat afectin l'habitatge habitual de l'emprenedor, no podent ser embargats sota determinades condicions, com a continuació veurem.

 

REQUISITS

Perquè l?empresari es pugui constituir com a ?Emprenedor de Responsabilitat Limitada? ha de complir els següents requisits:

Ser persona física

No pot optar a ser-ho el deutor que hagi actuat amb frau o negligència greu en el compliment de les seves obligacions amb terceres parts. Aquesta negligència greu o frau ha d'estar declarada en sentència ferma o concurs declarat culpable.

L'habitatge habitual objecte d'exclusió de responsabilitat no ha d'estar afecta a l'activitat empresarial o professional de l'empresari, entenent-se que queda afectat quan estigui relacionada al Llibre d'inventari o comptes anuals.

El valor de l'habitatge habitual no pot superar els 300.000 euros valorat d'acord amb el que disposa la base imposable de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. En cas d'habitatges situats en població de més de 1.000.000 d'habitants s'aplicarà un coeficient de l'1,5, és a dir, el límit s'estableix a 450.00 euros.

Aquesta limitació no impedeix que l'emprenedor ofereixi el seu habitatge en garantia; el que impedeix és que pugui ser embargada per obligacions personals que es derivin de la seva activitat empresarial

 

TRÀMITS I OBLIGACIONS

L'empresari és lliure de constituir-se en emprenedor de responsabilitat limitada, però si ho fa haurà de complir les obligacions establertes al nou marc jurídic amb l'objectiu de preservar les garanties dels creditors i oferir seguretat jurídica en el trànsit mercantil.

La inscripció de l'emprenedor al Registre Mercantil corresponent al seu domicili, on cal indicar el bé immoble, propi o comú, que pretén desvincular de les obligacions derivades del tràfic empresarial o professional.

La no subjecció de l'habitatge s'ha d'inscriure, així mateix, al Registre de la Propietat, al full obert a aquest bé. A aquests efectes, servirà com a títol per practicar la inscripció al registre la certificació expedida pel Registrador Mercantil en què s'hagi immatriculat l'emprenedor i que es remetrà al Registre de la Propietat, telemàticament, en el termini dels tres dies hàbils següents.

Des del moment en què l?empresari adquireix la condició d??Emprenedor de Responsabilitat Limitada? ha de fer constar aquesta condició en tota la seva documentació, amb expressió de les dades registrals, o mitjançant l?addició al seu nom, cognoms i dades d?identificació fiscal de les sigles ?ERL?.

L'Emprenedor de Responsabilitat Limitada ha de formular, i si s'escau, sotmetre a auditoria els comptes anuals corresponents a la seva activitat empresarial o professional de conformitat amb el que preveuen les societats unipersonals de responsabilitat limitada, i han de dipositar-les al Registre Mercantil dins els set mesos següents al tancament de l'exercici social. En cas de no dipositar-se els comptes en el termini esmentat, l'emprenedor perdrà el benefici de la limitació de responsabilitat en relació amb els deutes contrets amb posterioritat a la fi d'aquest termini. Recuperarà el benefici al moment de la presentació.

No obstant això, quan l??Emprenedor de Responsabilitat Limitada? tributi pel règim d'estimació objectiva (mòduls), podrà donar compliment a les obligacions comptables i de dipòsit esmentades mitjançant el compliment dels deures formals establerts en el seu règim fiscal i mitjançant el dipòsit d'un model estandarditzat de doble propòsit, fiscal i mercantil que es desenvoluparà en el corresponent Reglament.

 

ABAST DE LA LIMITACIÓ DE RESPONSABILITAT

Un cop complerts els tràmits descrits a l'apartat anterior, l'habitatge habitual de l'empresari no podrà ser embargat per obligacions personals que derivin de la seva activitat empresarial o professional. Ara bé, aquesta limitació no s'estendrà a:

Llevat que els creditors prestin el seu consentiment expressament, subsistirà la responsabilitat universal Els deutes contrets per l'empresari amb anterioritat a la seva inscripció al Registre Mercantil com a 'Emprenedor de Responsabilitat Limitada'.

Els deutes i les obligacions que no provenen de l'activitat professional o empresarial.

Els crèdits de dret públic ja siguin deutes tributaris o amb la Seguretat Social. En aquest cas, els nous Estatuts del Treballador Autònom estableixen el caràcter subsidiari de l'habitatge habitual respecte d'aquests deutes, de manera que només es podrà executar l'embargament sobre aquell quan no hi hagi altres béns suficients per cobrir el deute, donant un termini de dos anys entre la 1a diligència d'embargament i la realització del mateix, per poder assumir els deutes.

Els habitatges en propietat de l'ERL que ens els faci servir com a residència habitual o si es produeix el trasllat a un altre habitatge habitual que ja no compleixi algun dels requisits legals. En aquest cas, no queda protegida ni l'antiga ni la nova.

Si l'habitatge habitual és el del cònjuge de l'ERL A més, no queda clar si es considerarà un 50% del valor en el cas de règim econòmic matrimonial de guanys.

No es pot beneficiar de la limitació de responsabilitat el deutor que hagi actuat amb frau o negligència greu en el compliment de les seves obligacions amb tercers, sempre que així consti acreditat per sentència ferma o en concurs declarat culpable.

Per tant, cal ressaltar que en definitiva, els creditors davant els quals l'habitatge habitual quedaria protegit serien, bàsicament, d'una banda, els proveïdors; potser, encara que no és clar, el personal laboral contractat, i els bancs que el financin. Però, respecte d'aquests últims, és força probable que quan l'ERL sol·liciti finançament, se'l deneguin si l'únic bé de valor és precisament aquest habitatge, o l'obliguen a hipotecar-lo o, fins i tot, a renunciar a la condició d'ERL ja que el que busquen és garantir-se la devolució dels diners prestats.