El 47,6% dels professionals no compta amb flexibilitat laboral per a conciliar a l'estiu

Les dones ixen pitjor parades: el 26,3% no té cap flexibilitat, enfront del 19,5% dels homes.

Vacances escolars, jornades intensives, canvis d'horari, desplaçaments i dificultats per a coordinar el descans dels equips. L'estiu torna a posar a prova la capacitat de les empreses per a oferir models de treball adaptats a les necessitats del seu talent. No obstant això, quasi la meitat dels professionals a Espanya afronta el període estival amb poca o cap flexibilitat laboral.

Així ho revela l'Estudi sobre Benestar i Salut Laboral a Espanya 2026, elaborat per Edenred, plataforma digital multisolució especialitzada en beneficis socials i employee engagement. Segons els seus resultats, el 47,6% dels professionals treballa amb una flexibilitat baixa o inexistent: un 24,9% disposa únicament d'opcions limitades i un altre 22,7% no compta amb cap mena de mesura.

La dada cobra especial rellevància durant aquesta època, quan les necessitats de conciliació s'intensifiquen. No obstant això, també reflecteix una realitat que es manté durant tot l'any: una part important del talent continua tenint poc marge per a adaptar els seus horaris, reorganitzar la seua jornada o gestionar de manera autònoma els seus temps. 

Aquesta rigidesa contrasta amb el que demanda el propi talent: més de huit de cada deu professionals vinculen les mesures de flexibilitat amb una millora de la seua productivitat i benestar. Del total de les persones enquestats en l'estudi, més de la meitat (51,4%) afirma que aquest factor impulsa de manera directa la seua motivació i rendiment i fins a un 30,1% reconeix que suposen una ajuda important, encara que no siguen l'únic factor determinant.

Talent sènior i dones, les franges amb opcions menys flexibles

L'edat marca diferències importants. Els Baby Boomers, de 62 a 65 anys, són el grup amb menor accés a fórmules flexibles: el 37,1% no compta amb cap mesura. Entre la Generació X, de 46 a 61 anys, el percentatge aconsegueix el 25,9%. 

En l'extrem contrari, la Generació Z registra el major accés a flexibilitat moderada o alta, amb un 54,7%, mentre que els Millennials els segueixen de prop amb un 56,1%. Precisament, són els Millennials els qui més valoren el seu impacte: el 56,6% afirma que la flexibilitat augmenta la seua motivació i rendiment, la qual cosa demostra que adaptar l'organització del treball no sols facilita la conciliació estival, sinó que també pot millorar l'acompliment.

D'altra banda, les dones es troben en posicions més rígides, amb un 26,3% que no disposa de cap flexibilitat, enfront del 19,5% dels homes. Aquesta desigualtat resulta especialment significativa en un període en el qual la conciliació guanya pes i la falta d'autonomia sobre el temps pot incrementar la pressió personal i professional.

El mapa de la flexibilitat: de Madrid a Galícia

Les diferències territorials també es fan visibles. La Comunitat de Madrid encapçala l'accés a models flexibles: el 64,7% dels professionals disposa de flexibilitat alta o moderada, mentre que només un 17,6% afirma no comptar amb cap mesura. Madrid torna a destacar en la valoració d'aquestes polítiques: el 60,9% assegura que augmenten significativament la seua motivació i rendiment, el percentatge més alt entre els territoris analitzats.

En l'extrem contrari se situa Galícia, on a penes un 9,6% gaudeix d'alta flexibilitat i el 34,5% treballa sense cap opció. la Comunitat Valenciana també presenta un percentatge elevat de professionals sense flexibilitat, amb un 29,1%.

Més de la meitat del talent de les pimes té poca o cap flexibilitat

La grandària de l'empresa és un altre dels condicionants que pot limitar la capacitat d'adaptar les jornades. Les microempreses lideren l'alta flexibilitat, amb un 33%, per davant de les grans companyies, amb un 18,7%, i de les pimes, amb un 14,3%.

Les pimes presenten la situació més desfavorable. El 24,6% dels seus professionals no compta amb cap mesura flexible i un altre 28,8% disposa únicament d'opcions limitades. En total, més de la meitat del talent d'aquestes companyies treballa sota models poc o gens flexibles.

Hostaleria i turisme, el sector amb menys marge en plena temporada alta

Les diferències per sectors resulten especialment rellevants durant l'estiu. Informació i comunicacions lidera la flexibilitat laboral: el 75,8% dels professionals disposa de mesures altes o moderades i només un 6,9% no compta amb cap.

En l'extrem contrari es troba hostaleria i turisme, precisament un dels sectors amb major activitat durant els mesos estivals. Quasi un de cada tres professionals, el 32%, treballa sense cap mesura de flexibilitat. 

Encara que no totes les activitats poden recórrer al teletreball, existeixen altres alternatives: planificació anticipada de torns, possibilitat d'intercanvi, adaptació horària, jornades intensives o major autonomia per a organitzar el temps. Mesures que poden resultar especialment rellevants en sectors sotmesos a una major pressió durant la temporada estival. 

“L'estiu fa més visibles unes necessitats que acompanyen als equips durant tot l'any. Les vacances escolars, els canvis d'horari i la planificació del descans posen a prova la capacitat de les empreses per a adaptar-se. La flexibilitat no consisteix a aplicar la mateixa fórmula en totes les organitzacions, sinó a oferir alternatives compatibles amb cada activitat. Les dades mostren que fer-ho millora el benestar, la motivació i el rendiment”, afirma Olga Zografou, directora de People & CSR de Edenred España.

Avançar cap a models més flexibles no és únicament una qüestió de conciliació estival, sinó també de competitivitat i sostenibilitat empresarial. L'adaptació d'horaris, els beneficis socials, la retribució flexible i les solucions de benestar permeten respondre a les necessitats reals del talent, reduir la pressió associada a períodes com l'estiu i construir propostes de valor capaços de fidelizar equips durant tot l'any.

Consulta la notícia original ACI